Emprendre un projecte d’aquesta envergadura durant tres
o quatre anys (que sol ser la durada normal amb una dedicació gairebé completa)
implica que es converteixi en la principal tasca a desenvolupar.
Però, a més de “construir” la tesi (i que s’aguanti),
també et trobes, gairebé a diari, amb molts altres reptes a resoldre: escriure
un article, preparar una comunicació, enviar un resum per una ponència a un
congrés, calcular mètodes que d’alguns en tenies alguna idea i d’altres que no
els havies sentit mai, cercar i preparar projectes per tal d’aconseguir una
feina remunerada, etc.
Tot això que semblen dificultats afegides, amb el temps
es van realitzant de cada cop de forma més ràpida i lleugera, s’adquireixen
noves capacitats que tal vegada no t’havies plantejat, des d’aprendre a
escriure de forma hàbil i de cada vegada més persuasiva pel lector, a tenir
idea de com preparar un pressupost per un projecte.
A més a més, així com es va avançant amb la tesi i comença
a endreçar-se una mica tot, és molt important fer-ne difusió, és a dir, donar a
conèixer el que estàs fent, perquè ho estàs fent i quina és aquella utilitat
pràctica per la qual has emprés a fer tot això. Compartir la perspectiva que va
agafant el treball amb altres col·legues, acudir a xerrades, col·loquis,
congressos, així com intercanviar opinions, llegir i escriure articles, entre
d’altres coses, són aspectes totalment complementaris i bàsics que serveixen,
d’una banda, per seguir nodrint el teu coneixement amb altres punts de vista i,
per altre, donar, com s’ha dit, difusió al teu propi treball.
La tesi mai ha de convertir-se en un treball exclusiu
entre doctorand i director, sinó que han de compartir-se idees i opinions entre
companys i altres persones, ja que probablement, sense esperar-ho, faran
interessants aportacions el teu treball.
Fins aviat!
Opinions o
comentaris? Clar que sí! Deixeu-los a sota.
Implicación, constancia, NUEVAS CAPACIDADES, Tesis Doctoral, difusión, Trabajo, Retos
No hay comentarios:
Publicar un comentario