SOS Son Serra, compromís polític cap a la ciutadania i submissió al poder econòmic

“Fins que no hi hagi una alternativa a escala com a mínim europea capaç de reunir poder i política – és a dir, d’afirmar la voluntat d’un poder polític defensor dels interessos de la col·lectivitat per damunt dels interessos econòmics privats – no hi haurà sortida viable duradora a la precarietat i a les penalitats per les que atrevessam” (Nel·lo, 2015)

Quan el patrimoni – de tots – es ven al millor postor econòmic, baix el pretext de millorar un rendiment econòmic captiu de l’enteniment capitalista, és quan sorgeix la societat en defensa del bé comú.

SOS Son Serra i Son Real No Té Preu són dues iniciatives resultants d’aquest procés. De fet, són símptomes de canvi dins d’un model econòmic-turístic que la seva dinàmica expansiva el duu a necessitar de cada cop més espai on desenvolupar-se. La privatització d’espais públics sota el pretext del diner en mans de pocs és la seva especialitat. Així la plataforma Son Real No Té Preu cap al 2006 rebutjava la construcció d’un complex turístic amb camp de golf al municipi de Santa Margalida, municipi que deu anys després s’alça en contra de la construcció d’un xibiu amb les conseqüents hamaques i para-sols a Son Serra de Marina.

 

Abans de la crisi econòmica, els governs havien de resoldre principalment les demandes de les peces del poder econòmic imperant trobant-se alguns, però molts cops franquejables, opositors. La crisi econòmica ha canviat aquest marc, on actualment els governs han de complaure els requeriments dels que ja tenien acostumats, i també les demandes socials. Conseqüència d’això tots sabem com a canviat l’escenari polític, ampliant-se la distància entre aquells que es decanten cap al socialisme i el bé comú i els que no es decanten del poder que marquen l’economia i les finances.

El descrèdit generalitzat a l'actualitat amb les institucions, que ja ve de dècades endarrere tot i que amb menor força, combinat amb la creixent consciència ambiental i territorial, porta a l’agent social a ser més contundent i menys permissiu amb certes actuacions.

Aquest, és un escenari ple de reptes, on la societat s’enforteix com a agent transformador que es fa sentir, la qual no esta disposta a deixar governar a màniga ampla als representants que ella mateixa ha elegit.

Bibliografia:

Nel·lo, O (2015) La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana. Díaz i Pons Editores