Ciutat i Política. El pes de Ciutat en unes eleccions (20D com exemple)

Partint de la distribució de la població sobre l’illa de Mallorca, existeix una zona on la seva quantitat és altíssima en comparació amb la resta del territori. Òbviament estem parlant de Palma, però més en particular del conjunt de municipis de Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor sobre els que s’estén físicament la ciutat. Dins d’aquests quatre municipis s’hi trobava a inicis de 2015 el 60,6% del total de la població de l’illa (521.250 persones d’un total de 859.289). Està clar que una concentració tan elevada de població en un espai prou reduït, comparat amb la resta, té determinats efectes, entre els quals pot treure’s a debat quina pot ser la seva influència en relació a unes eleccions d’àmbit estatal, en concret les passades del 20D, però el mateix succeiria amb les de caire autonòmic. Degut a això, pot deduir-se que aquesta zona determina en gran mesura el resultat final d’unes eleccions?

Per això, després de conèixer el percentatge de població que pot trobar-s’hi, anem a veure un replec de dades sobre els resultats de les passades eleccions generals que tot just tornen a repetir-se:

Taula 1. Vots, abstenció (no votants) i total de persones amb dret a vot.

Com ens mostra la Taula 1, als quatre municipis van produir-se el 60,4% dels vots del conjunt de l’illa, per contra a la Part Forana suposen el 39,6%. Així, sembla una quantitat bastant determinant que en gran mesura pot influir en el resultat final del conjunt del territori. Si entrem més en detall, en la següent taula pot veure’s quins foren els partits més votats, el que ens donarà a conèixer una aproximació de quina és l’aposta d’aquesta població per a la gestió de l’administració pública:

Taula 2. Quantitat de vots pels 3 partits més votats a Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor.

Ara bé, si partim dels quatre partits que apareixen (Taula 2) i contraposem els resultats dels municipis metropolitans amb  els de Sa Part Forana, hi ha grans diferències de vot?

Taula 3. Vots dividits entre els 4 municipis metropolitans i Sa Part Forana.

Com mostra la Taula 3, si ens referim al percentatge de vot, sembla que Sa Part Forana resta més conservadora enviant els màxims a PP i PSOE, just el contrari que ocorre als municipis metropolitans, que aposten per PODEMOS i CIUDADANOS. Tot i aquesta referència al canvi amb dades relatives, amb termes absoluts és parcialment així, PODEMOS supera en nombre de vots al PSOE. Entre els partits d’àmbit estatal, les dues parts de l’illa a les que ens referim sembla no van en direccions realment oposades. Ara bé, si d’altra banda ens fixem amb MÉS, els Ecosobiranistes, els quals ara es presenten juntament amb PODEMOS a les pròximes eleccions, van tenir uns resultats prou diferents. Tenen majoria de vots a Sa Part Forana, canviant així el patró al que tenen resposta els partits lligats a Madrid.

Així doncs, es prou determinant que 4 municipis concentrin més del 60% del total de vots?

Implica això que fer una bona campanya a la ciutat és assegurar-se gran part de l’èxit?

Existeixen a la ciutat unes necessitats polítiques diferents a les dels pobles i aquestes determinen el resultat de les eleccions?

Per acabar, esmentar que està clar que per sobre d'aquests resultats hi ha la llei electoral que estableix un nombre mínim de vots per aconseguir un diputat, el qual varia en funció del tipus de partit i d'altres qüestions a les que no he pretès entrar en matèria. Tot i així, penso que aquesta és una perspectiva interessant sobre la que posar una mica de llum.

Ciutat i Llei de Capitalitat. Fins on arriba Palma?

Entre les noticies d’aquests dies s’ha publicat que l’Ajuntament de Palma rebrà uns quants de milions d’euros a compte de la Llei de Capitalitat de la que se’n beneficia el municipi de Palma degut a ser capital autonòmica.

Està clar que les capitals pateixen del fenomen concentrador que recau sobre elles, només dir que en el municipi de Palma s’hi concentrava al 2014 el 46,5% del total de la població mallorquina i que, a més, suporta una gran quantitat de població flotant (treballadors que s’hi desplacen diàriament) i també un gran nombre de turistes. Tot això provoca un major us d’infraestructures i inclús de serveis públics.

Ara bé, la intenció d’aquesta reflexió no és la de centrar-se en les característiques de les capitals, sinó en el seu abast. Així, dona cabuda el municipi de Palma a tota l’extensió de la ciutat-capital que representa?

Recuperant una imatge d’un dels treballs que he realitzat entorn a aquest tema, aquest seria l’abast del seu continu urbà:

Font: Mestre, 2013

Partint d’estrictes criteris d’àrea urbana continua, com pot veure’s a la imatge, la ciutat continua s’estén més enllà dels límits del municipi de Palma. Llavors, haurien de revisar-se els beneficiaris de la Llei de capitalitat? Hauria de revisar-se la preconcepció de municipi-ciutat-capital?

Seria interessant a l’actualitat repensar aquest fet. A més, ha de tenir-se en compte que la ciutat no només compren el continu urbà, sinó que també s’estén sobre l’urbanització dispersa que no surt representada en aquesta imatge. 

Així, la ciutat-capital no entén de límits municipals i els seus efectes, la seva pressió sobre el territori i sobre els ciutadans, van més enllà i es difonen gradualment sobre el territori.

Àrea Metropolitana de Palma de Mallorca. Pensem a l’illa en clau metropolitana?

Arrel de l’últim intent de comarcalització de l’illa de Mallorca, publicat per UPyD Baleares, i la lectura del territori que han expressat a través del seu mapa/proposta, he vist que allò amb el que estic treballant des de fa uns anys, l’àrea metropolitana de Palma, no està, almenys en aquest cas, gens present a l’hora de veure’s reflectida dintre d’una possible nova organització territorial.

És veritat que parteixo exclusivament de la seva proposta, ja que anys abans si que s’han publicat comarcalitzacions que compten amb una comarca metropolitana, però la seva és la més recent i és, per tant, aquella en la que, degut a l’expansió de la ciutat, tindria més sentit que hi fos.

Les àrees metropolitanes es creen al voltant de les ciutats, amb la intenció d’ordenar i organitzar aquell territori que en pateix les conseqüències, és a dir, un elevat tràfic, la deslocalització de les empreses a zones més allunyades del centre perquè el terreny és més barat que a l’eixample, noves urbanitzacions destinades a aquelles persones que volen viure a prop del centre de la ciutat però no dintre, etc. A més d’afegir-hi a tot això que la ciutat ha perdut el seu límit, així que ara ens costa tenir clar si algú que viu a n’es pont d’inca o a Son Ferriol viu o no a una ciutat. O qui defineix avui que és ciutat és El Corte Inglés quan decideix obrir una de les seves filials?

D’aquesta manera, pensar en clau metropolitana implicaria, al meu entendre, tenir la voluntat d’organitzar sobretot aquells municipis que pateixen la influència més directa del municipi capçalera. Influència que ha fet canviar la dinàmica amb la que abans funcionaven. Mitjançant un anàlisi profund del territori, es podrien prendre mesures beneficioses pel conjunt de municipis que en formarien part, perquè de cada cop més el territori funciona com una xarxa, hi ha moviment cap a totes bandes, generat en gran mesura per les ciutats que són el motor de la regió sobre la que tenen influència.

Amb tot això, referint-nos al mapa de UPyD Baleares, te sentit que es pensi, per exemple, amb Palma i Marratxí com a dues unitats administratives diferents i en canvi, com una única unitat els municipis de Santa Maria del Camí, Alaró, Consell, Binissalem i Lloseta, simplement perquè en grup arribin a un determinant de nombre d’habitants?

Animeu-vos a entrar en debat!

Deixo “aquí” el link on trobar el document que explica la proposta de reorganització municipal de UPyD que he estat fullejant i que m’ha motivat a fer aquesta entrada.