Àrea Metropolitana de Palma de Mallorca. Pensem a l’illa en clau metropolitana?

Arrel de l’últim intent de comarcalització de l’illa de Mallorca, publicat per UPyD Baleares, i la lectura del territori que han expressat a través del seu mapa/proposta, he vist que allò amb el que estic treballant des de fa uns anys, l’àrea metropolitana de Palma, no està, almenys en aquest cas, gens present a l’hora de veure’s reflectida dintre d’una possible nova organització territorial.

És veritat que parteixo exclusivament de la seva proposta, ja que anys abans si que s’han publicat comarcalitzacions que compten amb una comarca metropolitana, però la seva és la més recent i és, per tant, aquella en la que, degut a l’expansió de la ciutat, tindria més sentit que hi fos.

Les àrees metropolitanes es creen al voltant de les ciutats, amb la intenció d’ordenar i organitzar aquell territori que en pateix les conseqüències, és a dir, un elevat tràfic, la deslocalització de les empreses a zones més allunyades del centre perquè el terreny és més barat que a l’eixample, noves urbanitzacions destinades a aquelles persones que volen viure a prop del centre de la ciutat però no dintre, etc. A més d’afegir-hi a tot això que la ciutat ha perdut el seu límit, així que ara ens costa tenir clar si algú que viu a n’es pont d’inca o a Son Ferriol viu o no a una ciutat. O qui defineix avui que és ciutat és El Corte Inglés quan decideix obrir una de les seves filials?

D’aquesta manera, pensar en clau metropolitana implicaria, al meu entendre, tenir la voluntat d’organitzar sobretot aquells municipis que pateixen la influència més directa del municipi capçalera. Influència que ha fet canviar la dinàmica amb la que abans funcionaven. Mitjançant un anàlisi profund del territori, es podrien prendre mesures beneficioses pel conjunt de municipis que en formarien part, perquè de cada cop més el territori funciona com una xarxa, hi ha moviment cap a totes bandes, generat en gran mesura per les ciutats que són el motor de la regió sobre la que tenen influència.

Amb tot això, referint-nos al mapa de UPyD Baleares, te sentit que es pensi, per exemple, amb Palma i Marratxí com a dues unitats administratives diferents i en canvi, com una única unitat els municipis de Santa Maria del Camí, Alaró, Consell, Binissalem i Lloseta, simplement perquè en grup arribin a un determinant de nombre d’habitants?

Animeu-vos a entrar en debat!

Deixo “aquí” el link on trobar el document que explica la proposta de reorganització municipal de UPyD que he estat fullejant i que m’ha motivat a fer aquesta entrada.

TESI DOCTORAL SENSE BECA. Cap. 1: Idea original i requisits

Una idea que et motivi i que es converteixi en un dels eixos centrals de la teva vida, almenys durant un temps. Així definiria el que significa per mi el meu tema d’anàlisi.

En el meu cas treballo amb la delimitació metropolitana de Palma, ciutat de Mallorca, i les dinàmiques que genera, així com intentar entendre-les, s’han convertit en el meu dia a dia d’en fa gairebé 922.

Per començar una tesi fa falta, en molts casos (a no ser que entris a treballar dins un grup d’investigació amb un tema preestablert), saber a què vols dedicar-te, què t’agrada i, a més, assegurar-te que el teu tema d’anàlisi no hagi estat ja treballat, ja que la teva missió serà contribuir a la ciència, és a dir, posar un esglaó més que permeti que de cada cop tots puguem mirar una mica més lluny. D’aquesta manera et tornes un expert en un fragment petit del coneixement, tot i que el mètode és extrapolable!

Saber de primera mà si el tema que t’agrada és l’encertat i dona suficient de sí com per fer una tesi, és complicat, però segurament que quan sigui plantejat a un possible director ell en farà alguns matisos, es tracta de posar-se d’acord i  arribar a un consens.

Ara bé, no només es la idea, per començar un doctorat has d’estar graduat (o l’equivalent) i comptar també amb un màster oficial. D’inici aquests són els requisits bàsics, però sempre és convenient tenir més formació, ja que al mateix temps demostra la teva inquietud i la teva implicació dins el món del coneixement.

Requisits d’accés generals al doctorat en geografia i específics de la UAB.

Informació de laUIB.

Que és una tesi doctoral?

Fins aviat!

Opinions o comentaris? Clar que sí! Deixeu-los a sota.

IDEA,     Graduado,     Ciencia,      Máster Oficial,      Conocimiento,    Requisitos

¿Es la Ordenación del Territorio una disciplina científica?

Después de mi entrada “La ciència que no és ciència, una critica a les Ciències Socials”, me  encontré con un artículo que entraba en el debate de sí la Ordenación de Territorio (O.T.) era o no una disciplina científica. La relación de esta entrada con la entrada anterior es que, como la O.T. está enmarcada dentro de las Ciencias Sociales, se vuelve a abrir el debate sobre si las Ciencias Sociales son o no son una disciplina científica.

Hay diversos puntos de vista, uno de ellos el de J.M.Barragán (1993) el cual entiende la O.T. como una disciplina científica, mientras que la planificación sería una actividad práctica, y la combinación de las dos permitiría la gestión del territorio. Sería una distinción similar a la que se puede hacer entre el urbanismo como disciplina científica, y el planeamiento urbano, como actividad práctica.

En cambio otros autores, piensan en dirección opuesta. Establecen la distinción entre la O.T., entendida como actividad práctica y como toma de decisión política, y las distintas disciplinas científicas que tienen el territorio como ámbito de estudio (geología, sociología, economía, ecología, biología, geografía, etc.) que son fundamentales para llevar a cabo la ordenación territorial.

Por otra parte, está la Carta Europea de Ordenación del Territorio (CEOT) de 1983 que define la ordenación del territorio como: “la expresión espacial de las políticas económicas, sociales, culturales y ecológicas de la sociedad. Es a la vez una disciplina científica, una técnica administrativa y una política concebida como un enfoque interdisciplinario y global, cuyo objetivo es un desarrollo equilibrado de las regiones y la organización física del espacio según un concepto rector”.

Y yo digo, haciendo referencia a la definición de la CEOT, que la cuestión es no mojarse para no entrar en polémicas y por mi parte, y también por responder el artículo anterior en el cual tampoco me mojé, que la Ordenación del Territorio en particular y las Ciencias Sociales en general, bajo mi punto de vista, no son disciplinas científicas. A mi forma de ver no lo son porque, como dice Richard P. Feynman, “no hacen cosas de forma científica”, no llevan a cabo ningún proceso científico. Aunque eso no quiere decir que la O.T. no necesite de otras ciencias como la geología, la física, la química, la climatología,…, para tomar sus decisiones.