Cada entrada al blog sobre Lloguer Turístic em
porta a noves reflexions. Aquest cop m’agradaria generar debat entorn al
funcionament del lloguer turístic pel que fa als treballadors directes que
genera. Comercialitzar un habitatge vacacional, comporta que algú (la majoria de
vegades el propietari, o sinó algú conegut) s’encarregui de gestionar entrades
i sortides, netejar la casa, arreglar el jardí, fer la bugada, deixar-ho tot a punt
perquè quan arribin els turistes es trobin, per exemple, un plat de fruita
fresca sobre la taula. La pregunta és: qui fa això, es considera un
treballador?
Davall aquestes línies trobareu l’Article 51
de la modificació de la Llei 8/2012 de turisme de les Illes Balears, relativa ala comercialització d’estades turístiques a habitatges. La reflexió és la
següent: Comptar amb “x” places turístiques associades a un habitatge, comporta
uns quefers, normalment, setmanals. Les
feines s’han de treure i algú ho ha de fer. Que la Llei permeti que ho faci el
propietari, sense regulació, ni cotització de cap tipus d’aquest propietari/encarregat/“treballador”...
no porta a la desregulació?
Fent una recerca ràpida no he trobat ràtios
mínimes de treballadors en el Conveni col·lectiu del sector de la hosteleria deles Illes Balears. Perquè les places turístiques no porten associats
treballadors? Això no contribuiria, també, a que els hotelers hagin de tenir
una plantilla mínima per les places que ofereixen? No seria aquesta una vertadera aposta
en favor dels treballadors?
“Article 51
Serveis turístics
1. La persona comercialitzadora d’estades
turístiques a habitatges d’ús residencial ha de garantir, amb l’objecte de facilitar
l’estada, la prestació directa o indirecta dels serveis turístics següents:
a) Neteja periòdica de l’habitatge, abans
de l’entrada de nous clients o durant l’estada d’aquests.
b) Subministrament de roba de llit, llenceria,
parament de la casa en general i reposició d’aquests.
c) Manteniment de les instal·lacions.
d) Qualsevol altre que es pugui determinar
reglamentàriament. En cas de contractar-se personal per dur a terme els serveis
esmentats, s’han de complir les normes laborals, de seguretat social i de
prevenció de riscs laborals aplicables als treballadors, així com el conveni
col·lectiu que sigui d’aplicació.
2. A més de les obligacions imposades en l’article
19 de la present Llei a totes les empreses turístiques, la persona o entitat
comercialitzadora d’estades turístiques a habitatges d’ús residencial ha de possibilitar
l’assistència telefònica al turista o usuari durant les vint-i-quatre hores. Aquest
número i servei també ha d'estar a disposició de la comunitat de propietaris a
fi de poder comunicar incidències greus que es puguin produir i que l’afectin.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario