Participació ciutadana, intervenció al programa de ràdio L’Àgora de Marratxí

El passat dimecres 06 de juliol, al programa L’Àgora de Marratxí, de Radio Marratxí, tractaven entre altres el tema de la participació ciutadana, degut a que al seu municipi estan posant en marxa aquesta iniciativa. L’objectiu del programa era donar veu als marratxiners i començar a donar vida a la iniciativa dies abans que en comencin les primeres reunions.

Degut a que la participació ciutadana és un tema de rellevant importància dins els quefers dels geògrafs, vaig tenir l’oportunitat de poder participar en el programa. Per tal de donar-li una mica més de difusió, he trobat interessant transcriure l’entrevista.

L’Àgora de Marratxí (AM): Com a geògrafa, quina és la importància de la participació ciutadana a nivell municipal?

Margalida Mestre (MM): En primer lloc dir que la participació ciutadana és l’eina clau en la transformació en positiu del municipi. Les persones som les que vivim el territori i aquest ha d’estar organitzat i gestionat a partir de les nostres necessitats. Com tots sabem ja hi ha normativa que s’encarrega de regular aquests processos, que actualment és un dels esglaons més a superar en la construcció de, per exemple, unes ordenances municipals.

AM: Com a professional, en quin sentit penses que evolucionen avui en dia les estratègies de participació?

MM: Bé, jo crec que avui en dia és necessari innovar en les pròpies estratègies, i això només pot fer-se de forma particularitzada, a partir de conèixer com funciona el teixit social de cada municipi, com està constituït i com pot anar-se donant visibilitat a tots els col·lectius. Entenc la participació ciutadana com a la punta de la llança de la que ha de partir la transformació cap al municipi desitjat.

AM: Clar, perquè no podem seguir el mateix procés per un municipi dispers com Marratxí o Llucmajor, que per una ciutat com Palma o Manacor, o com per una vila més bé petita com Llubí, Búger o Maria de la Salut, és totalment diferent.

MM: Exacte, primer es tracta de conèixer que tenim. Una vegada identificada la morfologia urbana del municipi, és coneix quanta gent viu a cada nucli i s’arriba a les seves necessitats, pot començar a construir-se un procés fonamentat amb el que fa falta, perquè òbviament el municipi de Marratxí, és la gent que hi viu.

AM: Quines són les formes utilitzades perquè la gent s’impliqui?

MM: Jo crec que de forma només n’hi ha una, fer molta feina des de l’administració i mostrar resultats, donar molta visibilitat a “que passa quan la gent participa”, quines en són les millores, llavors, la gent comença a engrescar-se. S’ha d’aconseguir que la gent es cregui el projecte, que és també molt complicat.

AM: En definitiva, costa arrancar, com tot.

MM: Si, és complicat, però també amb perseverança, ha de notar-se el canvi de ritme, que la gent comenci a veure que és important participar, que comenci a veure els resultats i llavors tot comença a ser més fluit.

AM: Respecte a la participació ciutadana, coneixes algun exemple que t’hagi cridat l’atenció?

MM: Un cas que em crida l’atenció és el que fa la batllessa de Barcelona. Es reuneix cada mes amb els habitants d’un dels barris de la ciutat, amb l’objectiu d’anar visitant-los a tots. Ella explica que aquesta iniciativa va sorgir amb la finalitat de no perdre el contacte amb la gent. Home, és veritat que és una escala molt més gran que un municipi com Marratxí, però d’aquesta manera a Marratxí seria molt més fàcil posar-ho en practica. D’això el que en vull destacar és el fet que sigui la pròpia batllessa la que hi va en persona, ho trobo molt pròxim, una proximitat que en certa manera ha anat perdent-se amb els polítics.

AM: Una de les coses que trobo més rellevant del que as dit, és el fet que la gent vegi els resultats del procés de participació. Que la població vegi com una proposta o una idea que ells han tingut passi a ser efectiu a la realitat. Una cosa en serien les reunions amb la població, que això ja es duia a terme al municipi i una altra de ben diferent és el fet de donar un pas més i donar visibilitat als resultats d’allà on s’arriba mitjançant el procés de participació. Jo crec que aquí és la clau del que has dit: veure els resultats.

MM: Exacte. Donar valor a qualsevol procés és molt important, i per fer-ho hi ha diferents maneres, algunes de molt simples, com trobar la forma de fer un registre d'iniciatives i mostrar com es van resolent, que la població pugui descarregar-s’ho d’internet. Aquests podrien ser uns primers passos. El resultat d’una feina tant senzilla com aquesta pot provocar que la gent s’engresqui més.

AM: No podem deixar de banda la geografia i els professionals geògrafs a l’hora de planificar el creixement urbanístic i formar part de qüestions tant importants com aquesta que avui ens ocupa. Fa falta que les administracions us consultin encara més?

MM: El que jo crec és que encara fa falta saber més coses del que pot fer un geògraf com a professional. Ara bé, al mateix temps, el fet que encara no sigui una professió molt coneguda de forma generalitzada entre la població és una de les nostres principals oportunitats. La incorporació de encara més geògrafs com a tècnics dins de l’administració pública, és una oportunitat pendent a partir de la qual podrien desenvolupar-se certes mancances que actualment estan a l’ordre del dia. Els geògrafs som uns professionals que estem en contacte entre la part més social i aquella més tècnica i això representa un punt d’unió que en molts casos manca, sobretot a l’hora de desenvolupar projectes.

Deixo tot seguit l'enllaç a l'àudio del programa L'Àgora de Marratxí de dia 06/07/2016. L'entrevista comença més o menys a partir del minut 39 del programa.