lunes, 27 de marzo de 2017

Veïns i lloguer vacacional a Son Serra de Marina


Després de treure les primeres xifres que permeten una aproximació a l’estat de la qüestió entorn a la quantitat d’habitatges de lloguer vacacional al nucli de Son Serra, aquesta segona entrada porta al blog un nou format: l’entrevista. Dies després de publicar l’entrada anterior vaig reunir-me amb la presidenta de l’Associació de Veïns de Son Serra de Marina i vam intercanviar impressions sobre el tema que tractem. Així, l’objectiu és el de lligar aquestes primeres dades amb les impressions dels veïns.

Com tots sabem, el lloguer vacacional és un fenomen local, on hi entren en joc propietaris d’habitatges de lloguer (no residents), veïns empadronats i estacionals (propietaris o no) i turistes. Així doncs, la postura entorn a aquest fenomen pot ser entesa des de la perspectiva de cada un d’aquests, i, a més, també en funció de si s’és propietari d’un únic habitatge, de diversos habitatges o des d’aquell que no té cap habitatge per llogar.

La xerrada aviat va centrar-se en el lloguer vacacional d’habitatges per part dels propis veïns del nucli i, també, en la relació que hi ha entre els residents i els turistes. Aquesta perspectiva és sovint associada al concepte “socialització del turisme”, i representa el fet que els propis residents, les famílies, puguin treure rendibilitat a les propietats. Aquesta precisament va ser la part central en la xerrada.

El lloguer vacacional s’ha convertit en la forma que tenen moltes famílies de poder conservar el seu patrimoni, i també de poder viure més dignament. Inclús en l’única font d’ingressos rendible i fiable per persones que han vist disminuir o desaparèixer les seves nòmines fruït del seu treball. En relació amb això, va sortir ràpidament la no rendibilitat agrícola i ramadera del sòl rústic. Aquesta és la impressió: “Manca un projecte sòlid que doni rendibilitat a altres sectors a part del turístic. Fa falta que, per exemple, s’incentivi l’agricultura i la ramaderia com a opció viable per aquells que acaben llogant a turistes la seva casa de camp, però que no se senten còmodes fent-ho. Quanta gent no ha passat anys invertint en la conservació de les seves parcel·les en sòl rústic, fins que les pèrdues amb la crisi han estat insostenibles i s’ha passat al lloguer? A vegades ens oblidem que les obligacions econòmiques del dia a dia han de complir-se, el que provoca que els nostres actes es distanciïn de les idees pròpies entorn a la forma més òptima de funcionament del conjunt de la societat. Actualment el lloguer vacacional s’ha convertit en la forma que tenim els de classe social treballadora, per mantenir en bon estat el nostre patrimoni, gran part d’aquest, heretat”.

Pel que fa a la presència de turistes i a la convivència amb ells no s’han produït incidents, o aquests no han transcendit a l’Associació. A més, s’exposà que “no s’està en contra de l’aparició de nous establiments al nucli conseqüència d’haver-hi més població –de fet, han obert nous bars–, el que si és una prioritat és la conservació dels espais naturals, una cosa és dins l’àrea urbana i l’altre sobre la platja”.

A partir del següent esquema he intentat transmetre el plantejament de la xerrada:




























Més enllà del que s’ha exposat fins ara, l’esquema mostra un seguit d’aspectes claus que van sortir al llarg de la conversa:

  • Quan el lloguer vacacional passa de ser una font alternativa d’ingressos per una família, a un negoci, es fa més complicat que, tot hi donar rendibilitat a altres sectors econòmics, es canviï l’ocupació.
  • Al lloguer vacacional li manca regulació contundent. Per tots és conegut que aquest tipus de lloguer arrossega un percentatge molt elevat d’infraccions en disciplina urbanística.
  • Les conseqüències del lloguer vacacional sobre el territori són elevades.


Tancant ja els diferents aspectes que van sortir a la xerrada, m’he quedat amb una impressió interessant, a diferència del que ocorre a Ciutat, on els veïns inclús recullen firmes contra el lloguer vacacional d’habitatges, a Son Serra de Marina, degut òbviament a la distància que separa ambdues realitats, la percepció és prou diferent.


Un cop havent posat sobre la taula l’anterior aproximació i aquesta, de la forma més objectiva possible, es vol encara seguir complementant el projecte. Per la pròxima entrada es miraran d’incorporar dades oficials de la Conselleria de Turisme.

No hay comentarios:

Publicar un comentario