martes, 10 de marzo de 2015

TESI DOCTORAL SENSE BECA. Cap. 2: La universitat i el director de tesi.


La universitat i el professor que et dirigirà els teus estudis són dos temes fonamentals i, gairebé, tan importants com el tema de treball.

En el meu cas he passat per tres universitats diferents:

La Universitat de les Illes Balears (UIB), on vaig llicenciar-me i on vaig conèixer quina branca de la geografia m’agradava més. Amb les pròpies assignatures de la llicenciatura ja es coneix, més o menys, quines són les teves preferències.

La Universitat Autònoma de Madrid (UAM), on vaig cursar el Màster, havia decidit que el que m’interessava era la planificació territorial i havia decidit anar a estudiar fora. Penso que canviar d’universitat és canviar de perspectiva, veure les coses de lluny i aprendre a ser crítics, així es comença a conèixer i a valorar el que t’agrada. I no parlem de canviar de ciutat!

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on sóc doctoranda, on no em va fer por començar de nou, on m’han anat sorgint oportunitats i on vaig decidir-me a cercar el meu director de tesi.

En quant al director de tesi, és cercar (o trobar) la persona afí al teu tema d’estudi, ja sigui un professor de la mateixa universitat on s’ha cursat la llicenciatura o el màster (o ambdues coses) o un professor que no has compartit mai res, però que et sembla que les seves aportacions al teu tema poden ser molt importants o inclús imprescindibles. En el meu cas va ser la segona opció i puc dir que no la canviaria. Començar per segon cop a una nova universitat ha estat un nou repte, està clar que és més complicat, però tal vegada més gratificant i motivador, ja que, probablement, s’ha de treure més d’un mateix, perquè és començar fora de la zona de confort a la que estem acostumats.

Per acabar, m’agradaria transmetre també que no tenir por, plantejar-se nous reptes i afrontar-los, és una forma molt interessant de viure el dia a dia. Molts cops, la por ve motivada pel temor a fracassar, però fracassar és necessari per aprendre a no equivocar-se de nou amb el mateix, així que afirmaria que fracassar és necessari per aconseguir objectius.

Deixo un link del blog del meu director de tesi. http://oriolnello.blogspot.com.es/

Fins aviat!

Opinions o comentaris? Clar que sí! Deixeu-los a sota.


Universidad,   Director de tesis,   RETOS,   Miedo,   Fracasar,  Objetivos

No hay comentarios:

Publicar un comentario