Ciutat i Llei de Capitalitat. Fins on arriba Palma?

Entre les noticies d’aquests dies s’ha publicat que l’Ajuntament de Palma rebrà uns quants de milions d’euros a compte de la Llei de Capitalitat de la que se’n beneficia el municipi de Palma degut a ser capital autonòmica.

Està clar que les capitals pateixen del fenomen concentrador que recau sobre elles, només dir que en el municipi de Palma s’hi concentrava al 2014 el 46,5% del total de la població mallorquina i que, a més, suporta una gran quantitat de població flotant (treballadors que s’hi desplacen diàriament) i també un gran nombre de turistes. Tot això provoca un major us d’infraestructures i inclús de serveis públics.

Ara bé, la intenció d’aquesta reflexió no és la de centrar-se en les característiques de les capitals, sinó en el seu abast. Així, dona cabuda el municipi de Palma a tota l’extensió de la ciutat-capital que representa?

Recuperant una imatge d’un dels treballs que he realitzat entorn a aquest tema, aquest seria l’abast del seu continu urbà:

Font: Mestre, 2013

Partint d’estrictes criteris d’àrea urbana continua, com pot veure’s a la imatge, la ciutat continua s’estén més enllà dels límits del municipi de Palma. Llavors, haurien de revisar-se els beneficiaris de la Llei de capitalitat? Hauria de revisar-se la preconcepció de municipi-ciutat-capital?

Seria interessant a l’actualitat repensar aquest fet. A més, ha de tenir-se en compte que la ciutat no només compren el continu urbà, sinó que també s’estén sobre l’urbanització dispersa que no surt representada en aquesta imatge. 

Així, la ciutat-capital no entén de límits municipals i els seus efectes, la seva pressió sobre el territori i sobre els ciutadans, van més enllà i es difonen gradualment sobre el territori.

DIFONDRE LA RECERCA CIENTÍFICA. Mitjans per a tots els públics.

“La ciència pels científics!”, “Això és massa complicat, no ho entenc” o “Quin avorriment, això no hi ha qui s’ho llegeixi”... us sona, no?

Aprendre ciència o llegir textos científics ha estat freqüentment titllat d’avorrit. Transmetre, fer arribar el teu missatge, no és fàcil, i transmetre coneixement pot ser encara més complicat.

La meva impressió és que a l’actualitat encara ens costa transmetre ciència, o els seus resultats, a tots els públics, més lluny d’algunes revistes especialitzades en tot tipus d’àrees de coneixement tipus Muy interesante o seccions dels diaris que probablement parlen d’aquelles noticies científiques més impactants.

Això pot ser degut, per una banda, a que la ciència no s’ha generalitzat com a font bàsica sobre la que prendre decisions dintre de qualsevol àmbit. Per altra, a que encara està dintre d’un sistema de difusió molt rígid i arcaic. I, entre d’altres, que som els que volem fer ciència els que ens hem d’encarregar, en la mesura del possible, de fer-ne difusió.

Anem a veure, a continuació, un seguit d’exemples de difusió de recerca relacionats amb la geografia:

Diari Ara Balears (26/07/2015) “Mallorca, la futura meca dels surfistes?”. “La tesi de Patricia Peñas mostra que l’illa reuneix les condicions ideals per a l’esport.”

La difusió en els diaris dona a conèixer la feina feta, explica els principals reptes del treball i les conclusions generals.

Altres exemples en són diferents tipus de plataformes web:

D’una banda hi ha plataformes especialitzades que es dediquen concretament a fer difusió d’articles científics prèviament publicats, solen estar associades amb diferents revistes, i es tracta que els autors hi enviïn breus resums periodístics. Un cas n’és GEOCRITIQ.

D’altra banda, hi ha opcions com la de SOLUCIONS GEOGRÀFIQUES, una empresa formada per dos geògrafs que ofereix el seu blog com a plataforma de publicació de textos que estiguin relacionats amb el món de la geografia o temes afins. Els quals, basant-se amb un nombre prou elevat de visites amb les que compta el seu blog i de la difusió que fan del mateix a les xarxes socials, són una alternativa i oportunitat de donar a conèixer la recerca pròpia.

Així doncs, per cloure la reflexió, cal trobar alternatives a la difusió convencional de la recerca científica, que fins ara es fa en general mitjançant articles a revistes, per tal que sigui més pròxima, més entenedora i menys avorrida.

TESI DOCTORAL SENSE BECA. Cap. 5: Finançament

Realitzant la tesi doctoral es poden aconseguir diners de diferents formes:

• A partir d’una beca del ministeri d’educació o d’alguna altra institució pública o privada.
• Participant en un projecte de recerca amb el que compta un grup de recerca de la universitat i en el qual s’emmarca la temàtica de la teva tesi.
• Treballant en (un) projecte/s de recerca, no vinculat/s directament amb la teva tesi.

El meu cas ha estat el tercer, tenia el tema de la tesi bastant clar abans de començar-la, per tant, no partia del punt de participar en un projecte de recerca amb el que comptes un grup d’investigació. Tot i bastar-me la nota per sol·licitar les beques del ministeri, suposo que per motius de retallades del nombre de beques amb l’excusa (sí, excusa perquè hi ha diners pel que volen) de la crisi econòmica, i tot i haver estudiat tota la carrera i el màster amb beca, no vaig aconseguir-la.

Això, doncs, ha comportat doble feina, treballar dur amb la tesi i intentar aconseguir algun projecte, per tal d’aconseguir diners. De resultats n’hi ha hagut de bons i de dolents, és a dir, un projecte amb el que he estat treballant i un altre de rebutjat.

Ara bé, almenys amb la meva experiència i la de companys, avui en dia els sous dintre del món de la recerca, són precaris. Tant és així que entre 2010 i 2013 el nombre de persones que treballaven a jornada complerta com a investigadors ha passat de 134.653 a 123.224 (una baixada del 8,5%) i la despesa espanyola en investigació i desenvolupament (I+D) va passar, pels mateixos anys de 14.588 milions a 13.012 milions d’euros (font: aquí)

I penso que no cal parlar de tots els que estan marxant fora d’aquest país per trobar una oportunitat per fer ciència!

Firmat,

Una científica indignada

Financiación, Crisis-Escusa, Ciencia, Proyectos, Becas, Tesis doctoral

TESI DOCTORAL SENSE BECA. Cap. 4: Fer la tesi i moltes altres coses més

Emprendre un projecte d’aquesta envergadura durant tres o quatre anys (que sol ser la durada normal amb una dedicació gairebé completa) implica que es converteixi en la principal tasca a desenvolupar.

Però, a més de “construir” la tesi (i que s’aguanti), també et trobes, gairebé a diari, amb molts altres reptes a resoldre: escriure un article, preparar una comunicació, enviar un resum per una ponència a un congrés, calcular mètodes que d’alguns en tenies alguna idea i d’altres que no els havies sentit mai, cercar i preparar projectes per tal d’aconseguir una feina remunerada, etc.

Tot això que semblen dificultats afegides, amb el temps es van realitzant de cada cop de forma més ràpida i lleugera, s’adquireixen noves capacitats que tal vegada no t’havies plantejat, des d’aprendre a escriure de forma hàbil i de cada vegada més persuasiva pel lector, a tenir idea de com preparar un pressupost per un projecte.

A més a més, així com es va avançant amb la tesi i comença a endreçar-se una mica tot, és molt important fer-ne difusió, és a dir, donar a conèixer el que estàs fent, perquè ho estàs fent i quina és aquella utilitat pràctica per la qual has emprés a fer tot això. Compartir la perspectiva que va agafant el treball amb altres col·legues, acudir a xerrades, col·loquis, congressos, així com intercanviar opinions, llegir i escriure articles, entre d’altres coses, són aspectes totalment complementaris i bàsics que serveixen, d’una banda, per seguir nodrint el teu coneixement amb altres punts de vista i, per altre, donar, com s’ha dit, difusió al teu propi treball.

La tesi mai ha de convertir-se en un treball exclusiu entre doctorand i director, sinó que han de compartir-se idees i opinions entre companys i altres persones, ja que probablement, sense esperar-ho, faran interessants aportacions el teu treball.

Fins aviat!

Opinions o comentaris? Clar que sí! Deixeu-los a sota.

Implicación, constancia, NUEVAS CAPACIDADES, Tesis Doctoral, difusión, Trabajo, Retos

TESI DOCTORAL SENSE BECA. Cap. 3: Tràmits, com es posa en marxa?

A aquest apartat explicaré la meva experiència a l’hora de posar en marxa la tesi, suposo que els passos a seguir en alguns casos variaran i amb d'altres seràn més o menys el mateixos, tot i així, aquest capítol només pretén ser el meu testimoni i caldrà que cadascú s’informi, almenys d’inici, a partir de les pàgines web de cada universitat.

Vaig a explicar-ho per punts:

• Després d’haver-me informat per la pàgina web, vaig posar-me en contacte amb la universitat, concretament amb la coordinadora dels estudis de doctorat del departament al que volia inscriure’m. Vaig presentar-me i vaig explicar el meu tema, tot seguit, la coordinadora va proporcionar-me un seguit de professors amb els que el meu tema era més afí i amb els quals podia posar-me en contacte.
• Un cop escollit un dels professors (el tema cal que es presenti a un professor en concret) vaig presentar-me, enviar-li el meu currículum, juntament amb una breu proposta del tema i dels meus propòsits d’iniciar la tesi. Com ja he explicat, cal portar la idea de la tesi més o menys definida, però tot i així, van caldre algunes puntualitzacions sobre el tema d’estudi. No cal presentar una proposta definitiva, però si una mínimament consistent.
• Un cop d’acord, vaig sol·licitar l’admissió als estudis de doctorat en geografia.
• Degut a que vaig començar tot aquest procés els primers mesos de l’any, va haver-hi temps per fer els tràmits tranquil·lament fins a començar el curs al setembre i matricular-me per primer cop.
• A l’hora de fer la matrícula ha de tenir-se en compte el temps de treball, és a dir, el temps per fer i acabar el doctorat que habitualment sol ser de 4 anys. Tot i així, aquest depèn de molts factors, per exemple, pot fer-se a temps complert o parcial, existeixen “aturades” per maternitat, per motius laborals, etc., i després també està el tema de les pròrrogues i inclús pròrrogues extraordinàries. Així que cal informar-se bé per escollir l’opció que més s’adapta a les teves condicions.
• Cap a finals d’any, després que el tema d’estudi fos més consistent i després d’haver comprovat que era inèdit, vam inscriure la tesi, així, tinc reservat aquest tema de recerca.

La tramitació no hauria de ser cap problema, la mateixa universitat, el departament al que t’inscrius, el/la coordinador/a i el director han de guiar-te en tot aquest procés, i també s’ha de demanar ajuda sempre que calgui.

Fins aviat!

Opinions o comentaris? Clar que sí! Deixeu-los a sota.

Información,  Trámites,  Contacto, Propuesta, admisión, Matrícula, Inscripción de tesis

TESI DOCTORAL SENSE BECA. Cap. 2: La universitat i el director de tesi.

La universitat i el professor que et dirigirà els teus estudis són dos temes fonamentals i, gairebé, tan importants com el tema de treball.

En el meu cas he passat per tres universitats diferents:

La Universitat de les Illes Balears (UIB), on vaig llicenciar-me i on vaig conèixer quina branca de la geografia m’agradava més. Amb les pròpies assignatures de la llicenciatura ja es coneix, més o menys, quines són les teves preferències.

La Universitat Autònoma de Madrid (UAM), on vaig cursar el Màster, havia decidit que el que m’interessava era la planificació territorial i havia decidit anar a estudiar fora. Penso que canviar d’universitat és canviar de perspectiva, veure les coses de lluny i aprendre a ser crítics, així es comença a conèixer i a valorar el que t’agrada. I no parlem de canviar de ciutat!

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on sóc doctoranda, on no em va fer por començar de nou, on m’han anat sorgint oportunitats i on vaig decidir-me a cercar el meu director de tesi.

En quant al director de tesi, és cercar (o trobar) la persona afí al teu tema d’estudi, ja sigui un professor de la mateixa universitat on s’ha cursat la llicenciatura o el màster (o ambdues coses) o un professor que no has compartit mai res, però que et sembla que les seves aportacions al teu tema poden ser molt importants o inclús imprescindibles. En el meu cas va ser la segona opció i puc dir que no la canviaria. Començar per segon cop a una nova universitat ha estat un nou repte, està clar que és més complicat, però tal vegada més gratificant i motivador, ja que, probablement, s’ha de treure més d’un mateix, perquè és començar fora de la zona de confort a la que estem acostumats.

Per acabar, m’agradaria transmetre també que no tenir por, plantejar-se nous reptes i afrontar-los, és una forma molt interessant de viure el dia a dia. Molts cops, la por ve motivada pel temor a fracassar, però fracassar és necessari per aprendre a no equivocar-se de nou amb el mateix, així que afirmaria que fracassar és necessari per aconseguir objectius.

Deixo un link del blog del meu director de tesi. http://oriolnello.blogspot.com.es/

Fins aviat!

Opinions o comentaris? Clar que sí! Deixeu-los a sota.

Universidad,   Director de tesis,   RETOS,   Miedo,   Fracasar,  Objetivos

TESI DOCTORAL SENSE BECA. Cap. 1: Idea original i requisits

Una idea que et motivi i que es converteixi en un dels eixos centrals de la teva vida, almenys durant un temps. Així definiria el que significa per mi el meu tema d’anàlisi.

En el meu cas treballo amb la delimitació metropolitana de Palma, ciutat de Mallorca, i les dinàmiques que genera, així com intentar entendre-les, s’han convertit en el meu dia a dia d’en fa gairebé 922.

Per començar una tesi fa falta, en molts casos (a no ser que entris a treballar dins un grup d’investigació amb un tema preestablert), saber a què vols dedicar-te, què t’agrada i, a més, assegurar-te que el teu tema d’anàlisi no hagi estat ja treballat, ja que la teva missió serà contribuir a la ciència, és a dir, posar un esglaó més que permeti que de cada cop tots puguem mirar una mica més lluny. D’aquesta manera et tornes un expert en un fragment petit del coneixement, tot i que el mètode és extrapolable!

Saber de primera mà si el tema que t’agrada és l’encertat i dona suficient de sí com per fer una tesi, és complicat, però segurament que quan sigui plantejat a un possible director ell en farà alguns matisos, es tracta de posar-se d’acord i  arribar a un consens.

Ara bé, no només es la idea, per començar un doctorat has d’estar graduat (o l’equivalent) i comptar també amb un màster oficial. D’inici aquests són els requisits bàsics, però sempre és convenient tenir més formació, ja que al mateix temps demostra la teva inquietud i la teva implicació dins el món del coneixement.

Requisits d’accés generals al doctorat en geografia i específics de la UAB.

Informació de laUIB.

Que és una tesi doctoral?

Fins aviat!

Opinions o comentaris? Clar que sí! Deixeu-los a sota.

IDEA,     Graduado,     Ciencia,      Máster Oficial,      Conocimiento,    Requisitos

COM FER UNA TESI DOCTORAL SENSE BECA

Reprendre el blog 908 dies després de la darrera entrada és molt temps, però l’interessant no és la quantitat, sinó saber si ha estat o no ben aprofitat.

La darrera entrada va ser escrita a Madrid, al barri de La Ventilla, proper a plaza Castilla, on gairebé dos anys abans havia arribat per especialitzar-me en els meus estudis, fer un màster, sortir de Mallorca i desintoxicar prejudicis.

El màster durà un any, vaig aprendre moltes coses... i com som a partir del que vivim, dins el meu cap van començar a aparèixer possibilitats. Tornar a Mallorca o seguir amb l’aventura..i clar, l’aventura... és l’aventura, bé doncs, ens quedem un any més a Madrid i ens posem una fita, un repte, alguna cosa que em faci despertar-me als matins amb el cap ple d’idees... el què? Una tesi doctoral!

DOCTORAL? Jo? Sí! Clar que sí! I com es fa una tesi doctoral? Bé... segur que vas a la universitat, parles amb els professors, expliques les teves intencions i alguna cosa sortirà!

Bé, però... i si dedico temps a pensar el que a mi m’agradaria estudiar? I si em cerco jo la universitat? i el professor que em dirigeixi la tesi? Uf! És molta feina, tenir les idees molt clares, tenir una bona proposta i no tenir por...

Segur que 908 dies enrere, ja m’havia posat en contacte amb la Universitat Autònoma de Barcelona per emprendre el repte que m’havia proposat, tenia la meva idea de proposta de tesi i no recordo ben bé si ja l’havia plantejada al que seria el meu futur director de tesi, però tot estava en marxa. I clar, canvi de ciutat, mig estiu a Mallorca i començar una tesi doctoral entre d’altres coses, va suposar deixar el blog sense noves entrades.

I ara, a mitat de curs del tercer any de doctoranda, he pensat que em sembla molt interessant recuperar la costum d’escriure al blog, però aquest cop amb una idea (ja veureu com la cosa va d’idees), explicar-li al món com és l’experiència de fer una tesi doctoral, ah! i sense beca, perquè el repte sigui encara més repte.

Així doncs, el blog es convertirà ara amb la meva eina per explicar que comporta arrencar tot això, per veure si algú s’anima!

Fins aviat.

Opinions o comentaris? Clar que sí! Deixeu-los a sota.

Tesis doctoral,     sin beca,    Madrid,      BarCeloNa,      Ideas,     sin miedo